El Tribunal considera que l’exempció establerta a l’article 20.Uno.23b) de la Llei  37/1992 de l’Impost sobre el Valor Afegit, porta la seva causa en que la finalitat del contracte d’arrendament hagi de ser de forma exclusiva per l’ús de vivenda a una concreta persona, de tal manera que quan s’acrediti que no existeix negoci jurídic posterior al contracte d’arrendament pel qual es cedeix l’ús de la vivenda (perquè es concreta la persona física o persones físiques que faran servir l’immoble destinat a la vivenda), motiu pel qual  no es podrà destinar a la residència de una altra persona, s’haurà d’incloure l’operació dins de l’exempció del preceptiu article.