L’alt Tribunal determina que inclòs en el cas de no sol-li citar la suspensió del deute en un recurs o reclamació econòmic-administratiu, davant la manca de resolució expressa, això es, en el termini legal exigit per la normativa tributària, no procedeix la Providència d’Apremi.

El deure jurídic de resoldre els recursos i reclamacions és un estricte i rigorós deure legal que obliga a tots els poders públics, per exigència constitucional, la inobservança de la qual determina el trencament del principi de bona administració.

En el present cas, es va dictar una providència d’apremi fora del termini legal establert per resoldre un recurs de reposició, establint el Tribunal, que el silenci administratiu com a conseqüència de la manca de resolució expressa, es només una ficció als efectes d’obrir les vies impugnatòries pertinents.