L’article 232-5 del Codi Civil de Catalunya, estableix en el règim econòmic de separació de béns, la compensació econòmica entre cònjuges davant la separació o divorci quan un d’ells hagi treballat per a la llar de forma majoritària i sempre i quan l’altre cònjuge hagi obtingut un increment patrimonial superior.

L’article  33.3 de la Llei 35/2006 de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, estableix que no es produirà guany o pèrdua patrimonial davant l’extinció del règim econòmic matrimonial de separació de béns quan  es produeixin compensacions dineràries o mitjançant l’adjudicació de béns, sigui per imposició legal o resolució judicial, sense que es puguin actualitzar els valors dels béns o drets adjudicats.

Amb l’entrada en vigor de la Llei 15/2015 de Jurisdicció Voluntària i l’equiparació del Decret Judicial de divorci a l’acord formulat en un Conveni regulador pels cònjuges davant el Secretari Judicial o Notari, en el present cas, en el qual la compensació econòmica es va establir per acord mutu d’ambdues parts, aquesta Direcció General de Tributs entenc que l’aplicació dels preceptes anteriorment relacionats, estenen els seus efectes als Convenis Reguladors entre les parts, no donant lloc a cap tributació per part del cònjuge receptor ni  a cap reducció en la base imposable del cònjuge pagador.