El Tribunal considera que la regla recollida en l’ordinal sisè, de l’apartat U de l’Article 96 de la Llei 37/1992 de l’Impost sobre el Valor Afegit “exclusions i restriccions del dret a deduir”, pel qual s’estableix que els serveis de desplaçament o viatges, Hosteleria i restauració, no seran deduïbles excepte en el cas en  que l’import dels mateixos tingués la consideració de despesa fiscalment deduïble a efectes de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques o de l’Impost sobre Societats, no vol dir a criteri d’aquest Tribunal, que aquestes despeses hagin tingut de ser objecte de regularització en els impostos esmentats, sinó que havent complit amb els requisits objectius de deducibilitat en la normativa fiscal dels esmentats impostos, donarà dret a deduir-se les quotes suportades per aquestes despeses.