El darrer 27 de setembre el Congrés dels Diputats va aprovar la Proposició No de Llei “relativa a garantir que els subjectes passius beneficiats per la regularització fiscal de l’any 2012, tributin efectivament al tipus del 10%.

Així mateix, aquesta mateixa setmana, alguns contribuents estan rebent cartes informatives respecte a aquesta proposició i en les quals se’ls hi explica les actuacions que relacionades amb la DTE, ha estat realitzant l’Administració Tributària.

També en els darrers dies diferents mitjans de comunicació  s’han fet ressò del contingut de la citada proposició i de dita carta.

Amb la intenció d’intentar clarificar les possibilitats de comprovació i de regularització de tributs dels que siguin contribuents els presentadors de la DTE, exposem el següent:

1.- La normativa  que regula  la DTE, relacionada al final d’aquesta Nota, es complexa i difícil d’interpretar.

Bona prova de l’anterior  es que la norma legal va ser modificada per dues vegades en un breu període de temps i que, a més, del desenvolupament reglamentari mitjançant Ordre Ministerial –que va regular aspectes que excedien als relatius al model de declaració- es va necessitar de dos informes declaratoris de la Direcció General de Tributs, per a que es pugui aplicar amb un mínim de seguretat.

2.- El sistema de regularització consistía, en que els contribuents del IRPF, Impost sobre Societats e IRNR, titulars de béns o drets que no es poguessin correspondre amb les rendes declarades en aquests impostos –dels exercicis 2010 i anteriors no prescrits, ja que els prescrits, lògicament, no necessitaven cap regularització perquè l’Administració no podía fer res al respecte, es podien regularitzar o arreglar presentant la citada DTE, el que exigia el pagament del 10% del valor dels béns o drets aflorats.

L’import declarat -el valor dels béns i drets que es feia servir de base al pagament del tipus del 10% tindria la consideració de renda declarada, de forma que si en una comprovació dels exercicis 2010 i anteriors no prescrits resultaven rendes no declarades materialitzades en béns o drets aflorats per la DTE, no es podría realitzar la regularització d’aquests impostos i exercici en la mesura de que haguessin pagat  el 10% de valor.

3.- Segons l’article 1r. de l’Ordre esmentada, no sembla possible regularitzar la pròpia DTE per ser voluntària la seva presentació i perquè es podia consignar en la mateixa la base que el contribuent volgués, independentment de les conseqüències que pogués tenir -en els impostos i exercicis concrets- no declarar el total valor dels béns o drets adquirits amb rendes no declarades.

Evidentment, si el valor dels béns i drets aflorats, en una comprovació dels exercicis 2008, 2009 i 2010, que eren els no prescrits en aquell moment, no arribara a l’import de les rendes no declarades en els mateixos, podrien regularitzar-se  per fer tributar la part proporcional de les rendes que corresponguessin.

4.- També segons l’article 1r. de la citada Ordre, la DTE  no es podia entendre que comportarà l’autoliquidació d’una obligació tributària meritada amb anterioritat pel que la seva presentació no interrompia la prescripció  dels exercicis que es pretenia “arreglar” mitjançant l’aflorament de béns adquirits amb rendes no declarades explícitament en aquells.

En conseqüència:

1.- Segons la jurisprudència del Tribunal Suprem, en general el dret de  l’Administració a comprovar no prescriu –criteri també recollit a la Llei General Tributària (LGT) des de la seva darrera modificació, art. 66 bis –si be es cert, conforme a l’article 66.a) de la mateixa LGT, sí prescriu el dret de l’Administració per a determinar el deute tributari mitjançant la corresponent liquidació. De tal manera, l’Administració tributària podrà comprovar sine die la DTE.

2.- La comprovació  de la DTE, per si mateixa, i sense comprovar exercicis tributaris concrets, no pot originar cap regularització i en definitiva, no pot originar cap quantitat a pagar.

3.- Com la DTE no interromp el dret de l’Administració a determinar el deute tributari mijtançant la liquidació corresponent a impostos i exercicis concrets, els exercicis afectes –els que van poder- “arreglar-se” amb la DTE que eren el 2008, 2009 i 2010- en general estaran prescrits i l’Administració no podrà regularitzar-los sota cap concepte, ni tan sols, descobrint en ells rendes no declarades que no es van “arreglar” amb la DTE.

4.- Naturalment, si per la comprovació de la DTE o per qualsevol altre motiu es pogués constatar l’existència de bases no declarades en qualsevol tribut com l’IRPF, Societats, No Residents, Impost sobre el Patrimoni o Impost sobre Successions i Donacions o altres, d’exercicis no prescrits, com el 2012 i següents, l’Administració podrà girar les corresponents liquidacions.

Normativa:

• Disposició Addicional Primera del Real Decret Llei 12/2012 de 30 de març, pel qual s’introdueixen diverses mesures tributàries i administratives dirigides a la reducció del dèficit públic (BOE 31-03)
• Ordre HAP/1182/2012, de 31 de maig, per la qual es desenvolupa la disposició addicional primera del Real Decret Llei 12/2012 (BOE 4-6)