CONSULTES BOICAC 115, setembre 2018
Font: INSTITUT DE COMPTABILITAT I AUDITORIA DE COMPTES
REGISTRE ECONOMISTES AUDITORS
L’ Institut de comptabilitat i auditoria (ICAC) ha publicat en el Butlletí Oficial núm. 115, entre altres, les consultes que destaquem a continuació.
CONSULTA 2
Sobre el tractament comptable a aplicar en relació amb el tipus de canvi que s’ha d’utilitzar per comptabilitzar la importació de mercaderia.
Resum
Ha d’aplicar-se el tipus de canvi a la data del Document Únic Administratiu (DUA) o el de la data de la factura?
El tipus de canvi a considerar es el de la data de la transacció, és a dir, el de la data de meritació de la compra, per l’import consignat en la factura, més totes les despeses addicionals que es produeixen fins a que els béns siguin en magatzem. La despesa es veurà incrementada en els aranzels que es liquiden, quan correspongui, per l’Aduana.
CONSULTA 3
Honoraris abonats a assessors legals i altres professionals que intervenen en l’adquisició d’una cartera d’accions.
Resum
Una societat adquireix mitjançant compravenda el cent per cent d’una societat, que compleix la definició de negoci. Per això es va incórrer en una sèrie de despeses, directament atribuïdes a l’operació (clàusules de l’èxit de la operació, assessoria legal, estudis del mercat i due diligence, etc.)
S’han de comptabilitzar aquestes despeses com a major valor d’inversió en empreses del grup, o s’han de reconèixer com a despeses de l’exercici?
El Pla General de Comptabilitat (PGC), en l’apartat 2.5.1 de la Norma de Registre i Valoració (NRV) 9è Instruments financers, disposa que el cost d’adquisició d’inversions en el patrimoni d’empreses del grup es determini d’acord amb la NRV 19è Combinacions de negocis.
L’apartat 2.3 de la NRV 19è indica que els honoraris abonats a assessors legals, i altres professionals que intervinguin en l’operació s’han de comptabilitzar com a despesa en el compte de pèrdues i guanys.
CONSULTA 4
Compromís en ferm per la adquisició d’existències.
Resum
Una empresa signa un acord amb un dels seus proveïdors pel qual les compres que faci, dins d’un període determinat i fins a una certa quantitat, seran a un preu fixat, i les compres que faci, una vegada finalitzat aquest termini o que superin la quantitat acordada serà al preu de mercat existent en aquell moment.
S’ha de comptabilitzar l’acord com un instrument de cobertura?
La NRV 9è Instruments financers, en el seu apartat 5.4, assenyala que els contractes que es mantinguin amb el propòsit de rebre o lliurar un actiu no financer d’acord amb les necessitats de compra, venda o utilització d’aquests actius per part de l’empresa, es tractaran com bestretes a compte o compromisos de compres o vendes, segons procedeixi. En conseqüència, no es tracta d’una cobertura comptable. Si es fan desemborsaments a compte de futures compres, es registraria la corresponent bestreta a proveïdors. En un altre cas, no procedeix cap assentament fins la meritació de la compra, sense perjudici d’informar a la memòria del compromís en ferm amb el proveïdor. Si l’acord impliqués que els costos de compliment del mateix excedeixin als beneficis previstos, s’ha de registrar per l’excés esmentat la corresponent provisió per contractes onerosos.
CONSULTA 5
Les societats del grup en el sentit de l’art. 42 del Codi de Comerç. Qualificació d’acords entre els socis.
Resum
Es planteja el cas d’una societat A, dedicada a la prestació de serveis, constituïda a 2013 per 4 socis: les societats B, C, D i E. La primera participa amb 44,75%, C posseeix el 28,25%, D el 18% i E el 9%.
A mitjans del 2016, després d’una reducció de capital a la societat A, B passa a tenir el 51%, C el 34,5% i E el 14,5%.
Cadascuna d’aquestes societats és controlada per diferents persones físiques no vinculades. Els socis de B, C i E formen part del consell d’administració de A com a representants de cadascuna d’aquestes tres societats.
En el moment de la constitució de A es va signar un pacte de socis pel qual les decisions de la junta general es prenen per majoria del capital present, però s’estableix una majoria del 75% per a la presa d’algunes decisions significatives. Posteriorment a l’any 2014 es va modificar el pacte esmentat, de tal manera que, l’adopció d’acords i presa de decisions de major transcendència per a la societat queda limitada, impedint així que el soci majoritari pugui prendre decisions unilaterals sense el suport de la resta dels socis, amb independència que aquest posseeixi la majoria dels drets de vot.
Existeix grup per subordinació?
A priori, sembla que malgrat que B té la majoria de drets de vot de A, no pot afirmar-se que això li atorgui el control, en els termes que estableix per als grups per subordinació l’article 42 del Codi de Comerç (CdC), ja que sembla que la adopció de les decisions significatives sobre les polítiques financeres i d’explotació de la societat A requereix una majoria reforçada que implica la necessitat d’un acord entre el soci majoritari i, almenys, un dels altres dos socis. Però tampoc es podria negar el contrari. Així, per exemple, B podria arribar a un acord amb algun dels altres dos socis per prendre decisions rellevants, que sempre requereix l’aprovació per part de B. En conseqüència, l’ICAC recorda que la pertinença de diverses societats a un grup és una qüestió de fet, que no ve predeterminada per la mera possessió d’un percentatge majoritari de drets de vot, sinó que per poder arribar a una conclusió seria precís analitzar tots els antecedents i circumstàncies del cas. Conclou l’ICAC dient que aquest anàlisi, en última instància, correspon als administradors de la societat consultant. Per tant, que és responsabilitat d’aquests justificar l’opció que ells mateixos han triat.
CONSULTA 8
Vida útil i vida econòmica de l’immobilitzat material.
Resum
Una empresa hotelera construeix una instal·lació (aules, sala de conferències, etc.) sobre un terreny classificat com no urbanitzable, prèvia l’autorització administrativa per al seu ús i aprofitament per un termini de 25 anys. A canvi, l’empresa ha d’abonar un cànon anual, actualitzable anualment d’acord amb la variació de l’Índex de Preus al Consum. A més del cànon, el consultant es compromet a cessar en l’ús o aprofitament del sòl i a demolir i desmantellar les instal·lacions construïdes amb reposició de les coses al seu estat inicial.
Com s’amortitza la instal·lació?
La vida útil de les instal·lacions serà la duració del termini pel qual s’ha autoritzat l’ús o aprofitament del sòl, sempre que l’esmentada duració sigui inferior a la vida econòmica de l’actiu. En cas contrari, s’ha de prendre aquesta última com a termini d’amortització, de la mateix manera al que esdevé amb els actius sotmesos a reversió, o en les inversions en locals arrendats.
CONSULTA 9
Els costos de venda d’un actiu arrendat. Indemnitzacions abonades a persones físiques per extinció de contractes d’arrendaments rústics històrics. Correcció d’errades.
Resum
La societat consultant era propietària de terrenys agrícoles arrendats. Els terrenys estaven situats a les afores d’una ciutat i van ser transformats en solars per l’expansió del planejament urbà. En l’execució de l’esmentat planejament, la societat va rebre drets edificatoris sobre parcel·les ja urbanes que va alienar a un promotor en l’exercici 2007.D’acord amb la legislació de la Comunitat Autònoma, els anomenats arrendataris històrics del sòl rústic tenen dret a ser indemnitzats, entre altres casos, quan es modifica la qualificació del sòl que obligui a extingir el contracte d’arrendament per impossibilitat tècnica per al seu ús agrari. Sembla que la indemnització es fixa quan es ven aquest sòl, ja com urbà, mitjançant una participació en el plus valor d’aquesta alienació, participació que pot oscil·lar entre el 50% i 60% de l’esmentat plus valor. Aquest concepte de plus valor està definit en la llei autonòmica que tracta els arrendaments rústics històrics, com la diferència entre el valor d’aprofitament urbanístic (descomptades les càrregues d’urbanització i els costos variables exigits pel propietari) i el valor agrari de la finca arrendada. La societat no va pagar en el seu dia aquesta compensació.
Procedeix aplicar la NRV 22a. Canvis en criteris comptables, errades i estimacions comptables?
L’import retribuït per la indemnització s’hauria d’haver comptabilitzat, pel seu valor actual, com un ajust negatiu al resultat de l’alienació al promotor, a l’any 2007, si és que en aquell moment fos probable la sortida de recursos que l’esmentada indemnització implica. Si les condicions pel reconeixement de l’obligació s’identifiquessin amb posterioritat, es registraria en aquell moment una despesa en el compte de pèrdues i guanys amb abonament al corresponent passiu. Si la data de retribució de la indemnització fos anterior a l’inici de l’exercici en que s’ha arribat a l’acord amb els arrendataris, la subsanació d’errada comptable que ara s’adverteix s’ha de comptabilitzar com un càrrec a reserves i el reconeixement d’un passiu, en els termes regulats en la NRV 22a del PGC.
CONSULTA 10
Sobre el tractament comptable de la transmissió d’un negoci a una societat limitada unipersonal amb la finalitat de seguir desenvolupant la mateixa activitat que estava exercint una persona física.
Resum
S’aplica la NRV 21a del PGC, Operacions amb empreses del grup?
Es considera que una aportació de fons propis realitzada per una persona física a una societat en la qual participa en el cent per cent del seu capital entra dins de la norma que regula les operacions amb les empreses del grup.Per tant, si l’objecte d’aportació constitueix un negoci, els elements aportats es valoren pel valor comptable precedent en la comptabilitat de la persona física, sense perjudici que la societat que rep l’aportació pugui reconèixer un actiu per l’impost diferit en el cas que la base fiscal dels elements patrimonials sigui superior al seu valor comptable.En canvi, si no constitueix un negoci, en aplicació de la regla general (NRV 21a.1), els elements aportats es valorarien pel seu valor raonable.