Amb data 1 de gener del 2017, ha entrat en vigor l’article 348 bis del Real Decret Legislatiu 1/2010 de 2 de juliol  pel qual s’aprova el text refós de la Llei de Societats de Capital (TRLSC). L’esmentat article ha estat suspés fins el passat 31 de desembre de 2016.

A tal efecte, l’esmentat article 348 bis, reconeix el dret de tot soci de qualsevol societat no cotitzada a separar-se de la mateixa en el supòsit de que concurreixin les circumstàncies següents:

-Que hagin transcorregut al menys 5 exercicis  des de la inscripció  en el Registre Mercantil de la Societat

-Que el soci hagués votat a favor de la distribució dels beneficis socials, en el cas en que la Junta General no acordara la distribució com a dividend de  al menys un terç dels beneficis propis de l’explotació de l’objecte social obtinguts durant l’exercici anterior, que siguin legalment repartibles.

En aquest sentit, i debut a la problemàtica interpretació que es pugui derivar de l’esmentat article, el Jutjat del Mercantil número 9 de Barcelona, en la seva Sentència de data 25 de setembre del 2013, ja va establir el següent ( que ens pot ser d’ajuda  a les Societats implicades a l’hora d’aprovar els comptes anuals de l’exercici 2016):

1.- Que la societat porti 5 anys inscrita en el Registre Mercantil, inclou el 5è exercici i es refereix en concret als resultats del 5è exercici, per la qual cosa, la decisió de la seva distribució s’haurà d’adoptar a parti del 6è exercici.

2.- Que el soci hagués votat a favor de la distribució de dividends, o en el seu cas, els que haguessin votat en contra de la retenció, es a dir, en el supòsit de constar a l’ordre del dia, l’aplicació a Reserves del resultat de l’exercici, serà necessasri que el soci hagi votat en contra del destí a reserves.

3.- Que la Junta General no acordi un repart de dividends de al menys un terç dels beneficis propis de l’explotació de l’objecte social durant l’exercici anterior, entenent com a tal, l’activitat ordinària de la societat i excloent entre altres supòsits, els beneficis extraordinaris i les plusvàlues susceptibles de ser reflexats a la comptabilitat.

4.- Que els beneficis siguin legalment repartibles, justificant-se la no distribució, quan derivi d’una normativa legal, com per exemple, la necessitat de compensar pèrdues o de dotar reserves legals o estatutàries.

Per tant, i segons estableix el Jutjat del Mercantil número 9 de Barcelona, en la seva Sentència, de la redacció literal donada de l’article 348 bis TRLSC i de la doctrina científica, la interpretació del mateix, es evitar que  s’hagi de repartir com a dividends els guanys extraordinaris de tal manera que queden exclosos els beneficis extraordinaris o atípics i que la remissió a les reserves significa  l’exclusió de les esmentades reserves ocultes o plusvàlues. Per tant, s’ha de tenir molt en compte l’objecte social de la companyia.

Així en el cas enjudiciat, el Tribunal considera que els interessos generats per les imposicions dels seus excedents de tresoreria, NO deriven de l’activitat que constitueix  l’objecte social de la mercantil i per tant NO s’han de tenir en compte a l’hora de determinar el còmput dels beneficis  per la seva distribució.

Tampoc NO s’ha de tenir en compte per al còmput dels beneficis, la garantía que es va quedar l’empresa respecte a la rescissió d’un contracte per la construcció d’un edifici per a ús principalment industrial, el qual SÍ hagués format part del còmput si s’hagués acabat la construcció, doncs formaria part de l’immobilitzat de la societat i per tant estaria relacionat amb l’objecte social de la mateixa.

La subvenció rebuda respecte a un projecte de I+D donat que la investigació científica forma part de l’objecte social de la companyia, SÍ hauria de tenir-se en compte per al còmput dels beneficis i per tant per a la distribució dels dividends.