S’anul·la la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, per infracció de l’article 180.1 LGT 58/2003, el qual estableix que l’Administració Tributària, quan estimi que la infracció pugui donar el cas de ser constitutiva de delicte contra l’Hisenda Pública, passarà l’expedient a la jurisdicció competent, per la qual cosa, suspendrà el procediment administratiu mentres l’autoritat judicial no dicti Sentència ferma, tingui lloc el sobreïment o l’arxiu de les actuacions o be es retorni l’expedient pel Ministeri Fiscal.

Per tant i en aplicació de l’esmentat article, será indiferent que com en el present cas, s’estigui desenvolupant un Procediment Administratiu respecte a l’Impost sobre El Valor Afegit i un altre respecte a L’Impost de Societats de diferents exercicis. Els fets son els mateixos, ja que el que es discuteix es la veracitat d’unes factures emeses, per la qual cosa indiferentment de que un concepte tributari no superi el límit establert a l’article 305.1 del Codi Penal (120.000,00€) i un altre  sí que el superi, no podrá l’Administració Tributària, liquidar el primer ja que el segon es troba en seu judicial, i es mantindrà suspès per tot el temps que trigui en resoldre l’òrgan judicial o be remeti les actuacions a la seu administrativa.