El Registrador  Mercantil, qualifica amb defectes la inscripció de la liquidació d’una Societat Limitada i per tant la cancel-lació dels assentaments registrals, al constar en el balanç de liquidació deutes respecte a un únic creditor i no disposar la societat de cap actiu  social per fer front al mateix, sent necessària la resolució judicial que així es disposi en el corresponent procediment concursal.

La declaració  de concurs, segons disposa l’article 2n. de la Llei 22/2003 de 9 de juliol, Concursal, estableix com a pressupost objectiu del concurs la insolvència del deutor comú, el que implica una pluralitat de creditors, en el present cas ens trobem davant un  únic creditor.

Aquesta DGRN, estableix que indiferentment de la pluralitat de creditors o no, i per tant de la procedència o improcedència de la declaració de concurs, en l’àmbit  estrictament registral no existeix  cap norma que condicioni la cancel-lació dels  assentaments registrals d’una societat de capital que no disposi d’actiu social a la prèvia declaració de concurs.

Sent principi bàsic de l’ordenament jurídic societari el repartiment de l’haver social entre els socis el que requereix la prèvia satisfacció dels creditors socials – o la consignació o dipòsit de l’import de les obligacions pendents,  i inclòs, el seu assegurament o fiançament, segons els casos-, també es cert que aquestes disposicions relatives al pagament dels creditors o consignació dels seus crèdits pressuposen necessàriament una disponibilitat patrimonial  que permeti el compliment d’aquestes obligacions, de tal manera que si resulta acreditada la inexistència d’haver social, no es pot negar la cancel-lació dels assentaments registrals de la societat, sent suficient que en el balanç de liquidació i sota  la responsabilitat del liquidador, consti la inexistència de cap actiu  per la satisfacció del creditor.

No  representant cap perjudici per al creditor la cancel-lació dels assentaments registrals, si amb posterioritat a la formalització i inscripció de l’escriptura pública d’extinció de la societat, apareixen béns socials no tinguts en compte en la liquidació, el que determinarà la responsabilitat de la societat.